Defensora de les llibertats
Pilar Rahola, defensora de les algunes llibertats
Els “no nacionalistes”
M’ha indignat profundament llegir la carta que UPyD, també conegut com “el partido de Rosa Díez”, ha enviat als responsables de Swiss Air per demanar que deixin d’utilitzar el català i que tornin a l’espanyol.
Entenc que, des del seu punt de vista, utilitzar el dialecte que parlen quatre arreplegats a casa seva mentre confabulen contra la Sagrada Unión de España mentre tiren castanyes al foc en lloc de Nuestro Querido Idioma Español és una ofensa greu, però que voleu que us digui, a mi m’ofèn més el to despectiu que utilitzen per desprestigiar tot el que no entri dins del seu ideari.
La carta la podeu llegir aquí, penjada de Voz BCN, un panflet de Ciutadans-Ciudadanos y otras hierbas similares: http://www.vozbcn.com/extras/pdf/20081118upyd-swiss-catalan-dialecto.pdf
Us en destacaré les parts més roents:
Con decisiones de este tipo [utilitzar català en lloc de castellà als vols que surten des de Barcelona] descartan Ustedes y 40 millones de españoles para favorecer (si favorecer se puede llamar a esto) a 3 millones de catalanes, de los cuales como máximo 700.000 dominan la lengua catalana.
Es nota que coneixen les dades demogràfiques del país que tant se suposen que estimen.
El conocimiento del castellano en España es para todo el español una obligación. El catalán no es a día de hoy ni siquiera una obligación en Cataluña.
També coneixen molt bé el que diu la Constitució Espanyola i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
O respetan Ustedes el dialecto catalán en relación al idioma español más que el suizoalemán en relación al alto alemán?
També són experts lingüistes, pel que es veu.
I, segons el meu parer, el que menys credibilitat els dóna davant d’una empresa privada estrangera que pot no conéixer la realitat del país:
Es conocido que algunos gobiernos autonómicos con comportamientos puestos en entredicho e “invitaciones” mas parecidas a amenazas que a invitaciones propias, impulsan a las empresas que operan en su región a imponer la lengua regional en detrimento del castellano. Como ejemplo el caso Air Berlín este verano.
…
Esta reclamación será enviada a los medios de comunicación.
A veure. ¿Les amenaces nos eren una cosa molt lletja?
En fi. Espero que aquestes coses serveixin, si més no, per contribuir a treure la màscara de “no nacionalistes” d’aquests partits nacionalistes espanyols.
Maleïts dissenyadors industrials
El món dels “abrefacils” sempre ha estat contradictori, però al final t’acabaves acostumant. Tenies assumit que no podies obrir una llauna de tonyina sense córrer el risc d’amputar-te un dit, i intentar obrir un tetra-brick sense l’ajuda d’unes tisores era una pèrdua de temps, aper molts cops que dobleguessis la pestanyeta.a
Era complicat, però hòstia, quan aconseguies obrir-ho, funcionava.
Amb el pas dels anys els envasos s’han anat sofisticant. Primer va ser el del Cacaolat de plàstic, que havies de recolzar tot el pes del teu cos al dit per aconseguir aixafar el botonet aquell, per despres treure el tap i descobrir que només havia fet una petita marca al precinte. I acabaves per recórrer al primer objecte punxegut que tinguessis a l’abast per poder beure’t el teu Cacaolat a gust.
Però el que han fet amb els tetra-bricks ja no té nom. No només és habitual quedar-te amb l’anella a la mà i haver de recórrer altre cop als nostres amics els objectes punxeguts, sinó que en l’hipotètic cas que l’obris perfectament i no deixis ni el més mínim rastre de precinte en l’obertura, al intentar abocar la llet l’aire no sortirà adequadament del tetra-brick degut a les minúscules proporcions del forat, i inevitablement acabarà provocant un desastre i finalment hi haura més llet al marbre de la cuina que al teu got. Com si amb la crisis estiguéssim per tirar el menjar, escolta.
La política lingüística d’Air Berlin
Molts de nosaltres recordem l’incident que la gent d’Air Berlin va tenir amb el govern balear aquest estiu, i de com alguns criticaven l’aerolínia, uns altres criticaven el govern balear, etc.
Per si no ho recordeu, us en faig un resum ràpid:
L’estiu passat, el Govern Balear va demanar als responsables d’Air Berlin que utilitzessin el català en els seus vols a les illes. Els responsables d’Air Berlin van dir que ni de conya, que el català és una cosa molt local que no porta enlloc i que preferien utilitzar l’espanyol per a tots els vols que operin a Espanya, perquè l’espanyol l’entén tothom.
Per posar més llenya al foc i aconseguir una publicitat gratuïta molt interessant per part de mitjans tan democràtics com El Mundo, l’ABC o La Razón, fins i tot van dedicar l’editorial de la seva revista corporativa a la vilesa dels catalans que hem relegat l’espanyol al grau de llengua estrangera.
Doncs bé, fa dos dies, dissabte 18 d’octubre, en un vol de Santiago de Compostela a Palma (anteriorment coneguda com a Palma de Mallorca) es van produir moments de tensió per un seguit de problemes tècnics o mediambientals que feien que l’avió no s’enlairès.
El comandant va explicar la situació amb tot detall, però només en alemany i en anglès. Els passatgers no les tenien totes i van demanar a la tripulació d’abord que els expliqués que passava, però vés per on, resulta que cap ni un sabia parlar castellà. Si volies, t’ho podien explicar en alemany o amb anglès.
És a dir, que després de tan despotricar del català i de cantar les excel·lències del castellà, desprès d’haver aconseguit que tots els mitjans nacionalistes espanyols enaltissin la lluita d’Air Berlin contra “esos nacionalistas periféricos rompe-Españas”, resulta que van els tios i ni puta idea de castellà, tampoc.
No sé que pensarà ara d’Air Berlina la Rosa Díez.
El sistema tarifari integrat
Un dissabte agafo el metro a això de les 3:40am. Pico amb la meva T-10 de 3 zones, que té una validesa de 1 hora i 45 minuts. Uns 20 minuts més tard agafo el Nit Bus, poso la targeta i veig com em marca un viatge més. Imagino que la màquina del Nit Bus o la del metro deu tenir la data malament. Penso uns moments en com reaccionar, però arribo a la conclusió que ni jo ni el conductor tenim ganes ni estem en condicions de discutir. Ja ho reclamaré demà.
Però els dies van passant i sempre que m’apropo a l’estació de FGC per preguntar, no hi ha ningú. I es que els senyors només apareixen quan s’ha de posar la targeta per sortir, per allò de recaudar els diners de les multes i tal.
I a l’espera de que un dia em vingui de pas apropar-me a Plaça Catalunya, acabo posant per rentar uns pantalons amb la targeta a la butxaca.
I m’indigno amb TMB i el Nit Bus per tenir maquines roba-viatges, amb els treballadors de FGC per no ser-hi mai quan els necessites, amb la rentadora per existir i amb la raça humana per la seva inherent predisposició a procrastinar i no reclamar les coses quan cal.
Com a mínim que els dos euros que m’han robat serveixin per millorar el transport públic, que tot i el que em puteja de tan en tan, me l’estimo.
Motoristes sense escrúpols
És ben sabut que un gran nombre de conductors de moto (gran en termes absoluts, no parlo de majories ni de percentatges) té un respecte per als altres usuaris de la via que tendeix perillosament a 0.
Em direu que tot i anar canviant de carril de forma sobtada i sense avisar, de colar-se entre els cotxes, de no portar els llums encesos de nit, d’aparcar ocupant el 87% de la vorera, etc. no mostren menys respecte que molts conductors de cotxe. I us dono la raó, molts conductors de cotxe haurien d’estar tancats a presons d’alta seguretat.
Però no és de temeritat i imprudència del que us vull parlar avui, no. No entraré en el terreny de les vegades que un motorista ha estat a punt de morir o de fer que un tercer es lesioni per pura estupidesa i manca de respecte, no.
El que fa que estigui profundament indignat en aquests moments és el tros de quòniam que acaba de passar pel carrer de darrera del meu pis fent accelerades perquè la seva bèstia metàl·lica faci un soroll tan estrepitós que no hi hagi qui pugui descansar tranquil·lament.
I això és un problema molt greu, perquè cada dia estem igual.
Si no fos pels problemes ètics i legals que suposaria, enginyaria un sistema mecànic que connectaria un cable d’acer al fanal de la cantonada, de manera que quan detectés un motorista amb el cervell deixatat fent més soroll del compte, el cable es tensaria a l’alçada del coll del galifardeu desconsiderat 2,3 segons abans de que la moto arribés a la posició exacte on el cable entraria en contacte amb el conductor.
D’aquesta manera no evitaria el soroll inicial, però descansaria tranquil durant uns dies 
Simon Vs Super Simon
Simon Vs Super Simon
Què ha passat amb el SIMON de tota la vida?
Quina ment malalta és la culpable de la transformació del clàssic?!
“Cuánto gilipollas y qué pocas balas…”
La gent parla molt
Veieu aquest post que esteu llegint? Doncs no hauria d’estar aquí.
Per què? Perquè se suposava que un dels col·laboradors estava moooolt indignat i publicaria una cosa, però sembla ser que s’ho ha repensat.
Per tant, estic escrivint un text fruit de la indignació causada per la desindignació, una incoherència lògica que pot acabar provocant un forat de cuc a l’espai temps que riu-te’n del LHC.
Com perdre una hora de la teva vida
Dimarts vaig estar una hora davant la pantalla. Mirant una pàgina que s’autorefrescava cada 30 segons. I això perquè? Per seguir la keynote d’Apple en directe, és clar.
Abans les keynotes emocionaven. Per molts rumors que hi haguessin els dies abans (qui diu dies, diu setmanes o mesos), sempre aconseguien desencaixar-te la mandíbula amb un producte que superava tots els fakes vistos fins el moment. Pero ara ha canviat. Deixant de banda que els nous productes tampoc emocionen (s’activa l’aleatori sacsejant l’iPod, uaaaau), una setmana abans ja s’havien filtrat fotos del nou Nano, ja se sabia com seria el nou iTunes… Quina gràcia té llavors la keynote? És com si t’expliquen el final de Lost. Keynote spoilejada.
I a sobre ara ja ni hi ha “One more thing”. Indignant.
El Jordi González no té vergonya, ni perdó de Déu tampoc
Suposo que haureu sentit a parlar del cas de Jesús Neira, un home que va intentar protegir una dona que estava sent maltractada pel seu marit i que va ha acabat en coma en un hospital.
Això, ja d’entrada, fa que t’indignis. Si, a sobre, la dóna es posa de part del marit i diu que no l’estava maltractant, que ningún no l’ha protegit de res, ja és per posar el crit al cel.
Ara, que vingui el Jordi González, treballador de Telecinco i vergonya nacional, i pagui 70.00 euros de l’ala a la dona maltractada perquè defensi al seu agressor i posi a parir a un home que només volia ajudar-la, és per afusellar gent (en sentit metafòric).
Jo ja no ho vaig veure, perquè fa temps que vaig treure els canals de Telecinco del meu receptor de TV, però em sembla ultraindignant que aquestes coses passin i ningú no hi faci res.
En un món una mica més assenyat, l’agressor seria a la presó, el Jordi González estaria a la puta calle (només d’imaginar-m’ho em cauen les llàgrimes de la il·lusió) i Telecinco estaria pagant una burrada d’indemnització a la familia de Jesús Neira, que segueix en coma.
En fi, com veieu, deixar de veure Telecinco no és pas cap mala idea.